Inici  |   Qui som?  |   Contacte  |   Mapa web  |   Accessibilitat
Logotip de Turisme de Lleida Logotip de La Paeria - Ajuntament de Lleida Enllaç al RSS Enllaç al YouTube Enllaç al Twitter Enllaç al Facebook Enllaç al Instagram infoturisme@paeria.es 973 700 319
Català Español English Français
Esteu aquí: Inici Informació pràctica Història de Lleida

Història de Lleida

Una amalgama de pobles i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui. Els ilergets, d’origen íber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC. El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és fàcil imaginar Iltirda o Iltirta al cim de la Roca Sobirana.

Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Un cop vençuts, pels voltants de l’any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda. Les cròniques romanes parlen d’una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi creat en temps de l’emperador August. El municipi posseïa hortes fèrtils que, a les acaballes del segle III, foren destruïdes per bandes de bàrbars germànics.

Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat.

 

A l’octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. S’otorga la Carta de Població a la ciutat l’any 1150.

L’any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó fins a finals del segle XV.

Des del 1382, el govern de la ciutat s’instal·la a l’antic Palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil. A partir d’aquell moment, l’edifici passa a anomenar-se Palau de la Paeria. El nom de Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264), que substitueix l’antic consolat, d’origen romà, per Paeria, com a forma de govern municipal.

El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l’Hospital de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació l’any 1942.

Els dos segles següents van estar marcats per la recessió, agreujats per guerres i malalties que culminaren amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar malmesa i Felip V es trobà una Lleida en ruïnes.

Finalment, amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar.

Al segle XVIII, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il·lustrats van aportar figures, com Blondel i el Baró de Maials, que donaren a la ciutat una fisonomia urbanística, d’acord amb el seu paper de capital de la província, i l’aplicació als cultius dels nous estudis d’agronomia. Al començament del segle XIX, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica.

Una vegada més, la ciutat es veu obligada a refer-se de les destrosses de les guerres i s’inicia una nova etapa a partir de la segona meitat del segle XIX. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860. El 1864 s’inauguren els jardins dels Camps Elisis i el 1865 l’arquitecte Josep Fontseré elabora el primer pla urbanístic modern de la ciutat.

El començament del segle XX suposa la reafirmació de l’estat català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l’any 1940, necessita l’esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic, comercial i demogràfic.

Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 140.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s’han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995), la passarel·la de Blondel (1997), la passarel·la de l’avinguda del Segre (2003), la passarel·la de Maristes (2010) i el pont de Príncep de Viana (2010).

El 1999, l’antic escorxador es converteix en el Teatre Municipal de l’Escorxador i el 2000 s’acaba la restauració de la Porta dels Fillols de la Seu Vella.

L’expansió urbanística i la creació de nous equipaments han marcat l’inici del segle XXI. Així doncs, destaquen la inauguració del Museu de l’Automoció Roda Roda, el nou Mercat Central de Fruites i Verdures, la línia de l’AVE i el Centre d’Art La Panera.

El maig de 2007 es va posar en funcionament el Castell Templer de Gardeny, que acull el Centre d’Interpetació de l’Orde del Temple i, també s'inaugura el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Al gener de 2010 es va inaugurar La Llotja “Teatre-Palau de Congressos” de Lleida i al 2011 el Castell del Rei - La Suda. En un futur pròxim es construirà el futur Parador a l’antic convent del Roser.

Infinitat de projectes perquè la seva estada a Lleida sigui el més agradable possible.




TURISME DE LLEIDA
Major 31, bis - 25007
Tel 973 700 319
Fax 973 700 480
infoturisme@paeria.es