Museu de l'Aigua

El Museu de l'Aigua està composat de diferents espais repartirts per la ciutat i l'horta de Lleida. La seva seu central és el "Campament de la Canadiense" i després el segueixen el Dipòsit del Pla de l'Aigua, els Pous de Gel, el Molí de Sant Anastasi, les fonts monumentals i els canals de Pinyana i Seròs.

Lleida va néixer a la vora del riu Segre i ha desenvolupat una extensa xarxa de canals i sèquies que la fan capital d'un dels espais irrigats més extensos de l’Estat. A més, el canal industrial de Seròs, que és un potent productor d'energia hidroelèctrica, travessa la ciutat. També s’abasteix d'aigua potable del canal de Pinyana, considerat el canal més antic en actiu del nostre país. El Museu de l’Aigua és un museu de territori que té diferents punts d’interès repartits per la comarca.

El Campament de la Canadiense

La Barcelona Traction Light & Power, popularment coneguda com La Canadiense, va edificar aquest campament l'any 1914 per allotjar els treballadors que construïren el canal de Seròs. La Canadiense fou una empresa colonial, que es va instal·lar en diferents indrets de Catalunya amb l’objectiu d’electrificar el territori. Des de 2004, i després de la seva rehabilitació, s’ha convertit en la seu principal del Museu de l’Aigua de Lleida.

Aquí es pot visitar l'exposició permanent "La força de l'aigua". El Dr. Pearson i les obres de la Canadiense a Lleida", una mostra del paper fonamental de Lleida en la producció d'energia hidroelèctrica gràcies a les obres de l'enginyer Dr.Pearson i la companyia hidroelèctrica coneguda com La Canadiense.

També allotja l'exposició temática "Aigües del món. Un món d'aigües", una col·lecció de més de 1000 ampolles d'arreu del món agrupades per països.

Contacte

Av. Miquel Batllori, 52
Tel. 973 211 992
Web Museu de l'Aigua

Dipòsit del Pla de l'Aigua

És el centre d'interpretació de l'aigua potable. Aquest gran dipòsit fou construït el 1784 amb l'objectiu d'abastir d'aigua potable la ciutat, per tal de superar les deficiències de la Lleida medieval i combatre les epidèmies. L’aigua que l’omplia provenia del canal de Pinyana i es distribuïa a la població mitjançant cinc fonts monumentals: la de l'Ensenyança, la del Roser, la de la Catedral, la de Sant Francesc i la de Sant Joan, coneguda popularment com la de les Sirenes. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, construït amb 25 pilastres de pedra. La seva capacitat és de 9 milions de litres i se'l coneix com a la Catedral de l’Aigua.

Contacte

Plaça del Dipòsit - C/ Múrcia, 10
Tel. 973 211 992
Web Museu de l'Aigua

Pous de Gel

Situats a la banda nord i més freda del turó de la Seu Vella, es van construir el 1611 amb l'objectiu d'emmagatzemar i conservar el gel procedent de les geleres properes. Es tracta de dues cavitats subterrànies de pedra de 14 metres de profunditat, cobertes per dues cúpules. El més gran té una capacitat de 842m³ i el petit de 500m³. Van ser restaurats l'any 1994 i són una important mostra del patrimoni preindustrial lleidatà.

Molí de Sant Anastasi

Aquest molí està situat a l'avinguda de les Garrigues, 128 (barri de la Bordeta) i té els seus orígens al segle XIII. La sèquia de Fontanet li proporcionava força per moure les rodes que s’utilitzaven per moldre els cereals.

Les fonts monumentals

Tot passejant pel Barri Antic ens traslladem al segle XVIII, període en què es van construir les fonts monumentals que distribuïen l’aigua del dipòsit del Pla de l’Aigua. La visita ens porta a les fonts de Sant Llorenç, de l’Ensenyança, del Roser, de l’Hospital, de la Costa del Jan i recordem les que hi havia a les plaçes de la Catedral, Sant Francesc i Sant Joan, per finalitzar a la font del Governador.

Els Canals de Pinyana i Seròs

Els dos canals principals que ajuden a regar la rica horta lleidatana s'han convertit en el fil conductor de rutes plenes d'història.

El recorregut pel canal de Pinyana dura unes tres hores i té un traçat de 70 quilòmetres. Es tracta de la prolongació de la primera sèquia d'Almenar, construïda el 1147, tot i que no fou fins a finals del segle XII quan Pere Raimon Sallola es va encarregar d'allargar-la fins al pla de Lleida. És, per tant, el canal de regadiu més antic de Catalunya i aporta aigua a 13.500 hectàrees de terres fèrtils corresponents a 13 municipis lleidatans.

Precisament aquest últim esdeveniment fa especialment interessant la ruta del canal de Seròs, que va acabar d'aportar una certa revolució econòmica i social a la Lleida de començaments del segle XX. Les obres van ser dirigides per l'enginyer nord-americà Frank Pearson. A partir del 1912, cent quaranta empleats van estar treballant en la construcció durant 28 mesos.

Com a llegat, ens han quedat dos magnífics paratges naturals en ambdós extrems de l'aqüeducte, el parc natural de la Mitjana -al barri de Pardinyes- i el pantà d'Utxesa, al terme municipal de Torres de Segre.